Del 19 al 26 de juliol, en Rafa, Patri, Xaxi, Erika, Marta i en Lluís hem estat als Alps, hem fet una travessa de 5 dies per l'alta ruta del Monte Rosa.
Tot comença a Zermatt, una bonica població dels Alps Suïssos, rodejada de majestuoses muntanyes. D'entre elles la reina de totes, el Matterhorn amb la seva peculiar silueta.
Desprès de fer una petita volta pe Zermatt i d'un bon sopar, anem a l'alberg, on passarem la nostra primera nit i somiarem amb tot allò que viurem els propers dies.
Diumenge 19 Juliol
No matinem gaire, dons avui el nostre objectiu és aclimatar-nos i agafar una mica de ritme desprès del llarg viatge d' ahir.
Fem un bon esmorzar i anem a buscar el telecabina, que ens portarà fins l'inici de la nostra ruta. Desprès de pagar religiosament els 43€, ens disposem a gaudir el màxim de les vistes que en dona el curt trajecte. Ja podem començar a intuir el recorregut dels propers dies i de la quantitat de neu que anirem trobant.
Deixem l'estació i comencem a caminar tot seguint les pistes d'esquí. L'etapa d' avui és curta i amb poc més de dues hores arribarem el Refugi Teodulo 3317m.
Dilluns 20 Juliol
Dilluns 20 Juliol
Sona el despertador, són les 4.30h. Quan comencem a caminar, la foscor encara en acompanya i una boira ens embolcallarà durant una horeta. Tot seguint les pistes d'esquí i en unes dues hores, arribem a l'alçada del proper refugi Klein Matterhorn 3883m. Ens equipem en el refugi i anem direcció el primers cims de la ruta, Els Breithorn occidental 4165m i central 4160m. Són uns cims molt fàcils i per això són tan coneguts. El camí és molt evident, només hem de seguir a la gent.
Ja tenim el Breithorn occidental a la col·lecció. Ens fem les fotos de rigor i seguim una marcada i estreta cresta que ens portarà cap al Breithorn central. Aquí dubtem de seguir fins l'oriental però ens aventurem i ens quedem a menys de 10 minuts del cim. Per arribar-hi cal fer una petita cresta i creiem que no val la pena. És el primer dia i el objectius marcats ja els hem fet. Així que anem baixant direcció el refugi Klein Matterhorn.
Dimarts 21 de Juliol
Ens encordem només sortir del refugi i comencem a caminar per un tram molt tranquil i gelat. Avui començarem a trobar-nos amb les primeres esquerdes.
Encarem un coll i un cop hem arribat a ell ja podem veure La Roca Nera 4075 m i El Pollux 4092 m, els dos propers objectius del dia.
Arribem a una pala de neu, força llarga i amb una bona pendent. Un cop a dalt de la pala, girem a la dreta i seguim per una perfilada cresta de neu fins el cim del Roca Nera. La baixada és força ràpida fins el Bivaco Rossi, on descansem i contemplem la pujada al Pollux.
L' ascensió al Pollux és mixta i això ens anima a treure'ns els grampons i començar a grimpar per una petita cresta. Ja veiem l'imatge de la Verge, ara fer un tram de cordes fixes i calçar-nos els grampons per fer l'últim tram fins el cim del Pollux . Hi han unes vistes espectaculars i meravelloses. Com cada dia ja podem veure l'objectiu del proper dia, El Castor i les seves imponents pales de neu i gel.
La baixada fins el refugi es fa feixuga per l'hora que és i sobretot per la calor. Una calor que ens complica el creuar les esquerdes per la neu tan tova i perillosa que ens anem trobant. Desprès d'una llarga baixada arribem el Refugi Ayas 3420 m.
Dimecres 22 Juliol
Dimecres 22 Juliol
La Marta i l'Erika han decidit no continuar per l'alta ruta desprès de la jornada d'ahir i de les sensacions que varen tenir. Decideixen baixar a buscar la vall d'Osta i ens retrobarem a Zermatt.Així que seguim el nostre camí i afrontem un del primers passos complicats, la pujada al Castor 4226 mts. És un cim amb una forta pujada que combina trams de neu, gel i imponents esquerdes. Un cop superada aquesta pala, ens espera una bonica aresta de neu fins el cim, molt aèria i estreta. Del cim fins el refugi és un passeig amb bones vistes a les valls i sobretot el nostre mal son de demà, El Paso Naso. Però això toca demà, ara a gaudir d'una bona baixada i un bon descans al Refugi Quintino Sella 3519 m
Dijous 23 Juliol
La meteorologia d'avui no és gaire bona i no podem sortir a l'hora que volíem . De fet, cap del grupsArribem als peus del pas Naso. Primer hem de fer un petit flanqueig per anar a buscar una
línia de roques que ens conduirà fins l'inici de la paret . El guarda ens havia dit que el camí estava equipat amb estaques d'una cursa de muntanya però amb les nevades del últims dies no es veien. Davant nostre tenim 200mts de paret de gel amb un 70% de pendent. Anem pujant assegurant els llargs amb cargols de glaç. Ja som al capdamunt del Pas Naso de Likman 4272 m i podem veure la vall per on haurem de baixar fins el refugi Genifetti.
Creiem que la baixada serà fàcil, però sorpresa , ens trobem una altre paret de gel d'uns 100m i 60%. Decidim muntar un ràpel per baixar més segurs. Ha estat el dia més dur, físicament i psicològicament.
Gràcies a Déu arribem el refugi Genifetti 3647 m i ho celebrem amb una cervesa ben fresqueta.
Divendres 24 Juliol
Això sembla Port aventura, hem de fer cua fins i tot per sortir del refugi. Anem tots en processó fins arribar a la cruïlla de camins. El nostre objectiu és lligar un total de 7 quatre-mils, sempre que el cansament ens deixi.Anem pel primer, la Piramide de Vicent 4215 m, un cim molt fàcil de fer. Sense perdre molta alçada, ens dirigim al Balmerhon 4167 m, un cim molt complert amb neu i una mini ferrada que et deixa a dalt del cim. És un cim molt especial on trobem un petit bivac i una enorme figura de Jesús.Què més volem?.
Ara en toca el Corno Nero 4322 m, un cim curt però delicat on cal anar amb els cinc sentits. Com és molt típic en aquest indrets, el cim esta presidit per una imatge de la Verge.
Retornem a un coll on tenim les motxilles i d'aquí el proper objectiu el Ludwisgshon 4332 m. És més difícil de dir el nom que fer el cim.
Una suau baixada ens porta a un ample coll on descansem abans d'enfrontar-nos als últims cims. El temps encara ens acompanya i anem a pel Parrot 4436 m. És un cim amb trams mixtes i una llarga aresta de neu molt aèria. El cansament comença a notar-se i decidim no baixar pel camí marcat , per por que no es compliqués com el dia anterior. Així que reculem i agafem el camí de la vall que sabem com és.
El temps comença a canviar i la pujada al cim Geniffeti 4554 m, es comença a fer feixuga per a tots. La boira ens tapa el refugi i ja tenim ganes d'arribar-hi i menjar.
Hem començat el dia amb un sol magnífic però el dia ha canviat i per aquesta nit hi ha pronòstic de neu i vent. El setè cim haurà d'esperar un altre any amb els sis cims estem molt contents.
Dissabte 25 Juliol
Una nevada i un fort vent ens rep quan obrim la porta del refu. Un altre dia complicat i amb
mal temps. Avui és d'aquells dies que voldries fos clar i amb una perspectiva de les esquerdes
Decidim sortir amb tranquil·litat i molta precaució. Sabem que un cop baixem de cota 4000,
la cosa millorarà. Tot just deixar la cota dels 4000 la boira es va obrir una mica i varem veure
una traça que ens va facilitar la baixada. Ara només queda anar sortejant les esquerdes.
Arribem al camí que ens portarà fins el refugi Monte Rosa, després de sis dies caminant,
ens deslliurem dels grampons i la corda. Una forta baixada per roques ens portarà al refu i
d'aquí a retrobar-nos amb la glacera. Creuem la glacera per anar a buscar la sortida i fer un
tram d'escales que ens deixarà en el camí que va a l'estació del cremallera. No podem
estar-nos de girar el cap i veure les formidables vistes que en ofereix la muntanya i de fer
visualment tot el recorregut d'aquest dies.
Han estat uns dies molt durs però màgics, on hem après moltes coses de la muntanya i sobretot,
de nosaltres mateixos.
